Sis anys després del seu llançament, el Diploma Construint la Seguretat Ciutadana —programa d'extensió universitària de la Universitat Nacional de Mar del Plata coordinat des de dins de la Unitat Penal N°15 de Batán— transita la seva cinquena cohort. Diana Márquez, secretària de la Cooperativa Liberté, directora de l'associació Víctimas por la Paz i presidenta de la Societat Argentina de Justícia Restaurativa (SAJuR), i Ricardo Augman, tresorer de la cooperativa i coordinador del Programa de Salut Mental Comunitària, comparteixen la coordinació general. En aquesta conversa expliquen com el programa es manté des de dins.
Sis anys, una revolució que no esperàvem
El diploma va néixer el 2021 amb una particularitat sense precedents al món de parla hispana: va ser coordinat íntegrament des de dins d'una unitat penal i moderat al 100% per persones en situació de presó. Sis anys després —el 2024 no hi va haver curs per falta d'equipament tecnològic—, ja ha transitat quatre cohorts amb milers d'inscrits i inscrites de 25 països. Márquez torna a aquells inicis amb sentiments encontrats.
És una mica dual. D'una banda, va ser una revolució, una fita per a Liberté i per a tota la xarxa que la sosté, cadascú des del seu espai: un lloc únic en el pensament, en la creativitat i en la paraula. Això ho sabíem. Però no imaginàvem l'impacte que tindria a l'exterior, en les persones. Això també ens va deixar en un lloc de sorpresa.
El reconeixement que va arribar de fora, diu, va portar alhora una alegria enorme i una nova responsabilitat: la de saber-se mirada. Amb els anys, aquella resposta no ha afluixat.
Estem a la cinquena cohort i cada vegada sentim que el diploma és un lloc central i necessari, perquè és la nostra veu: la veu de les persones en situació de presó. I és també una manera de pensar el futur. Quan qui pensa, imagina i somia són les mateixes que travessen aquestes experiències en primera persona —sense estar mediades, sense que altres les pensin—, hi ha una significació i una força emancipadora úniques.
Augman, que comparteix la coordinació general i porta endavant el Programa de Salut Mental Comunitària, també recorda aquells primers anys com una ruptura.
Efectivament, crec que va ser una revolució: una manera de crear un espai de diàleg, de discussió, d'intercanvi de sabers, de comunitat, amb característiques inèdites. Posar a conversar en igualtat de condicions persones en situació de presó, agents del servei penitenciari, familiars, organitzacions lligades al món dels drets, experts del poder judicial, jutges i jutgesses, advocats i advocades. I veure el nombre creixent de persones any rere any és, d'alguna manera, l'afirmació d'haver triat un camí correcte i necessari per fer porosos els murs de ciment que envolten les presons.
Una classe dins i fora de la presó
Bona part del que distingeix el diploma passa per la seva aula. Augman pensa els continguts amb qui es troba dins de la Unitat Penal N°15 de Batán, i des d'aquí explica què canvia —i què no— en preparar una classe dins del penal.
En principi no hi ha grans diferències, més enllà de considerar els obstacles que poden aparèixer dins de l'àmbit penitenciari, alguna qüestió inesperada o algun tema de seguretat. Però la nostra manera de pensar l'educació, la conversa i l'abordatge de les temàtiques té característiques similars. Quan es pensa en les persones en termes d'igualtat —independentment de la seva condició social, de les seves opinions polítiques, de la seva orientació religiosa o espiritual, de la situació jurídica que travessen, que sempre és transitòria— i es posen de costat les diferències per buscar el comú, una classe és una classe dins de la presó o fora d'ella. Això és el que fa diferent l'espai de Liberté.
Aquella igualtat de base es tradueix en regles concretes de convivència a l'aula.
Hem establert acords molt seriosos i molt profunds, que de vegades no es donen a les aules universitàries. Tenim una regla bàsica, que és el respecte de les opinions diverses, i es compleix a rajatabla: no entrem en disputes narcisistes, i cada vegada que apareix una tensió d'aquest estil es resol ràpid, sense entrar en un joc que no acaba mai bé. A casa nostra, per dir-ho d'alguna manera, hi entren totes les opinions: les que ens resulten més amables i simpàtiques i les que ens resulten més aspres o distants. Aquesta també és una gran diferència respecte dels espais acadèmics.
Per a Augman, el que s'ha construït en aquests anys excedeix cada cohort.
Aquest diploma va permetre també la trobada de professionals i persones expertes en diferents sabers, amb una jerarquia insòlita per als àmbits de formació d'adults. Es van aconseguir trobades molt profundes, de moltíssima reflexió, que amb el temps seran matèria d'estudi: no sols pel que aprenem i intercanviem a cada edició, sinó perquè l'espai en si mateix és un fenomen que mereixeria un estudi profund.
Entre les víctimes i la presó
Márquez ocupa un lloc poc habitual: és secretària de la Cooperativa Liberté —una organització de persones en situació de presó i alliberades— i, alhora, directora de Víctimas por la Paz, una associació de víctimes del delicte. Aquesta doble pertinença, diu, és el fonament de la seva mirada.
Aquesta doble pertinença és gairebé única; en la meva lectura de la Justícia Restaurativa, diria que és simbòlica al cent per cent. És molt poc habitual. I sostenir-la passa per una mirada del humà fonamentalment no binària: tracto de ser coherent amb això i amb la importància que dono a les persones, als espais que s'habiten i a les comunitats i les seves transformacions.
Aquella mirada no binària —que no tanca ningú en la categoria de víctima o de victimari— travessa el seu treball quotidià entre dos mons que la societat sol pensar com a oposats.
«El concepte de víctima és summament ampli»
Una singularitat de l'aula virtual és la seva composició: en una mateixa classe convivinen persones en situació de presó i alliberades, víctimes de delictes greus, jutges i jutgesses, advocats i advocades, treballadors i treballadores socials, criminòlegs i criminòlogues, i familiars. Per a Márquez, és justament aquest encreuament el que enriqueix el diàleg.
Treballar de manera articulada entre víctimes i persones en situació de presó et mostra que els límits són molt difusos: entre la víctima com la imaginem socialment i la persona en situació de presó, que també és víctima d'altres situacions. Estar a cada costat em va ensenyar que el concepte de víctima és summament ampli, que no és privatiu de ningú. I que cal apropar-se als fenòmens sense jutjar, sense preconcepcionss, amb humilitat —sense creure's amo de cap veritat revelada—: entendre, ajudar a la construcció dels altres i deixar que els altres ajudin a la pròpia.
Aquest diàleg entre víctimes i persones que han causat dany porta anys de pràctica. Márquez ho explica com alguna cosa que es travessa personalment, abans que com un mètode.
Aquest diàleg, en un mateix espai virtual o presencial, és alguna cosa que compartim fa molts anys. Potser el més interessant sigui pensar com s'hi arriba: com una víctima d'un delicte aberrant arriba a la presó. Aquí em permeto parlar d'un procés, de travessar moltes instàncies personals per arribar a aquest àmbit, a estar totes i tots junts.
El que sosté aquest diàleg, diu, és una aposta per la humanitat. I aclareix: una humanitat virtuosa.
El diàleg es sosté proposant humanitat, i aquella humanitat m'és retornada amb escreix. Parlo d'una humanitat virtuosa, perquè la humanitat també pot generar dany, guerres i desastres, com els que veiem cada dia dins i fora de la presó. Una humanitat que pensa en la pacificació, en la integració, en el diàleg més difícil, i que es sosté escoltant i interpel·lant-me també a mi mateixa. La presó fa conèixer les experiències més extremes i més bàsiques de la vida.
Per a Márquez, el que uneix unes i altres és més elemental que qualsevol etiqueta.
Les persones en situació de presó i les víctimes —si és que es poden posar en prestatges distints— necessitem futur. Un futur més lluminós, sortir d'aquests llocs: del lloc de víctima, del lloc sense llibertat. Això ens uneix. I a partir d'aquí, pensar i fer junts per l'educació i el treball. Articular tot el que fa Liberté, com a secretària de la cooperativa i com a directora d'una associació de víctimes, per a mi és un honor.
«Per a mi aquest diploma és llum»
Prop del final, Márquez resumeix tot en una frase.
Per a mi, aquest diploma és llum. Aquesta és la meva frase. I visca Liberté, com va escriure Mario Juliano.
Augman, per la seva banda, tria una imatge.
A mi em representa la capa d'invisibilitat de Harry Potter, perquè el que hem aconseguit a través del diploma és fer invisibles els murs: que persones de diferents orígens, de diferents països i províncies puguin entrar en diàleg i compartir sabers, experiències, idees i projectes, sense que el mur sigui un fre. A través del diploma hem aconseguit això: invisibilitzar els murs de la presó.
«Que s'inscriguin»
A qui llegeix aquesta nota i dubta a sumar-s'hi, Márquez li parla sense embuts.
Espero que ningú dubti a inscriure's. Que s'inscriguin, perquè no és solament l'aprenentatge: és la comunitat que aplega aquest diploma des de fa tants anys. Una comunitat que ens acompanya, ens escolta, ens entén. I no tinc dubtes que també beneficia la resta de la societat, encara que no se n'assabenti que existeix: espais com Liberté i les seves activitats redunden en una millora per a tots i totes.
Un paradigma, travessat per la dignitat
Al final, Márquez reuneix els eixos que el diploma proposa com un altre paradigma de seguretat ciutadana: no el del càstig, sinó el de la cura.
La integració, la transformació i la seguretat entesa des del nostre punt de vista —treballant per la reincidència zero, acompanyant la salut mental— componen un nou paradigma per a la societat, tot travessat per la dignitat de les persones en situació de presó.
Més informació i inscripció
Tota la informació detallada sobre el cursus, el pla d'estudis i el cos docent està disponible a la fitxa del diploma.
La inscripció ja és oberta i es realitza a través del formulari d'inscripció. Les consultes es reben per correu electrònic a formacion@universidadliberte.org i per WhatsApp al +54 9 223 678-9264.
Qui completi el 75% de les trobades i lliuri les activitats pràctiques rebrà un Diploma d'Extensió Universitària emès per la Universitat Nacional de Mar del Plata, a través de la Secretaria d'Extensió de la Facultat de Treball Social i Ciències de la Salut.
